HISTÒRIA



LA VALL FERRERA: EL MARC HISTÒRIC

La cista neolítica trobada a la serra de Màniga ens indica que la vall Ferrera fou ocupada des de la prehistòria per comunitats pastorals i autosuficients. Els topònims d’origen basc en són un important llegat, llengua conservada fins al segle X i substituïda de cop pel català.

Durant l’Edat Mitjana la Vall Ferrera patí problemes d’hegemonia entre els comtes del Pallars Sobirà i Jussà i amb el vescomtat de Castellbò, entre els quals es trobava compartida.

Cobejada pels senyors feudals (els Vallferrera, Galliner i Toralla) sota règim alodial, sovintegen les compres i vendes i la creació de nous feus, fins que al 1296 Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, l’empenyorava al comte de Foix, al mateix temps vescomte de Castellbò.

Al 1479 aquests hereden el regne de Navarra i al 1512 el vescomtat de Castellbò, amb la vall Ferrera, s’incorpora a la corona de Catalunya-Aragó.

Xavier Sudrià