FALLES D´ALINS

La baixada de falles d’Alins el dia de la revetlla de Sant Joan es va tornar a reprendre ara fa quasi 30 anys, després d’una època en què es va deixar de practicar. Per sort, avui en dia aquesta tradició ha arrelat amb més força que mai. Encara que no siguin molt conegudes, les falles d’Alins apleguen, any rere any, un gran nombre de visitants la nit de Sant Joan.

Per tenir-les a punt el dia 23 de juny, l’elaboració de les falles comença uns quants mesos abans: es tallen els troncs que es convertiran en falles, se’ls dóna forma i, finalment, un cop assecades, amb l’ajuda de molts veïns del poble, s’acaben d’enllestir fent-hi els últims retocs.

Per la seva banda, la falla major, prèviament tallada i assecada, es planta uns dies abans de la festa en un dels extrems de la plaça per ser cremada el dia de la revetlla; per tal que prengui correctament amb el foc, es fan uns talls al llarg del tronc i s’hi introdueixen teies, les quals faciliten que el foc s’encengui més ràpidament.

Tot i que s’anomenin falles, de falles tan sols se’n poden trobar sis o set, les que duen els fallaires majors del poble. La resta, en realitat, són falles més petites o torxes (de diferents mides) construïdes de la mateixa manera que les falles més grans. La raó d‘aquest fet és prou senzilla: d’aquesta manera, joves i grans poden gaudir de la petita caminada portant a sobre la seva pròpia falla.

El trajecte que fan les falles comença, després d’haver sopat, a la plaça major d’Alins. Aquest és el punt de trobada de tots els fallaries que, cridats pels repics de les campanes, esperen l’hora d’enfilar camí amunt fins a l’ermita de Sant Quirc (situada dalt d’un turó, a uns 20 minuts del poble).

Antigament, segons algunes àvies del poble, el trajecte s’estenia al llarg del barranc del Botanal, a la solana d’Alins, el qual constava d’un dificultós i llarg camí; tanmateix, quan després d’uns llargs anys de pausa sense fer la baixada d’anys, es va tornar a reemprendre la tradició, es va buscar una ruta alternativa, no tan espectacular i abrupta com l’anterior, i que fos més accessible i més vistosa des del poble.

Des d’aleshores, Sant Quirc és el punt de partida de la baixada de falles.

Un cop tots els fallaries han arribat fins a l’ermita, s’encenen, una per una, totes i cadascuna de les falles. Abans d’iniciar el descens encara queda temps per uns quants focs artificials que, dibuixant diferents formes i colors al cel negre i estrellat, donen la benvinguda a una nova nit de Sant Joan.

Finalment, acabat l’espectacle de pólvora i color, els fallaries comencen a baixar turó avall, donant forma a una gran ziga-zaga de foc i llum que, vista des del poble, deixa bocabadat a més d’un.

Quan fan entrada al poble, tots els fallaires són rebuts amb música i aplaudiments fins que, un cop arriben a la plaça, dipositen la seva torxa damunt de la gran falla que, ràpidament s’encén.

Quan ja tots els fallaires han entregat la seva falla a la gran foguera perquè s’encengui, comença el ball típic de festa major, mentre es reparteix coca de Sant Joan i vi per qui en vulgui.

I és que, tot i no ser tan espectaculars, les falles d’Alins tenen tot allò que es pot desitjar: personalitat, encís i màgia, molta màgia.

Anna Saboya