EL PATRIMONI CULTURAL

patrimonivallferrera.blogspot.com.es

 

ALINS

Antiga capital de les fargues del Pallars, un nombrós patrimoni vinculat a l’explotació del ferro encara és present en el nucli antic d’Alins.

Entre altres en destaca la torre-presó dels Castellarnau (s.XV), amb les seves reixes de ferro forjat, on s’ubicava el despatx de l’administrador de les Fargues, la torre-colomar de Casa Guillem, d’on sortien els coloms missatgers dels Castellarnau que anaven d’Alins a Tarragona, i el mall de l’antiga farga d’Ainet de Besan, de l’any 1748 i de 702 kg de pes.

En honor d’aquell passat gloriós, darrerament podem observar boniques escultures de forja a l’entorn d’Alins realitzades durant les darreres edicions de La Fira del Ferro Pirinenc.

Cal visitar l’església de St. Vicenç, amb el campanar romànic i al seu costat la creu de terme gòtica (s.XV).

També es pot fer una curta caminada fins a l’ermita romànica de St. Quirc, d’on s’observa una bonica panoràmica de la Vall Ferrera.

Una altra passejada agradable és la que ens porta fins a la Torre de les Bruixes, antiga torre de guaita medieval i colomar, on es pot pujar fins al capdamunt per una escala de cargol.


AINET DE BESAN

Ainet presenta un nucli antic ben conservat amb cases que mantenen estructures dels segles XIII-XIV de la vella arquitectura pallaresa amb entramat de cabirons vistos.

Hi podem visitar l’església d’origen romànic de Sant Julià, amb un alt campanar del segle XIX i, a la zona dels horts, la còpia de la Creu de Terme que es guarda a Alins.

 
El poble preserva elements tradicionals com una serradora hidràulica, coms de pedra i un poltre per poder ferrar el bestiar.

Cal destacar la nova escultura de forja d’un ruc arrosegant un trineu de fusta amb el qual es portava el mineral de ferro de les mines cap a les fargues.


ARAÓS

Hi podem visitar l’església d’origen romànic de Sant Esteve (s.XI) i l’antiga creu de terme gòtica (s. XV) feta amb pedra de pissarra.

A la Sala Cultural d’Araós a l’estiu cada any s’hi exposen pintures o fotografies, a més a més d’eines antigues de la Vall Ferrera.

L’antiga serradora hidràulica es va desmantellar en ampliar la carretera, i es conserva en funcionament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Amb una curta passejada entre els horts podem arribar a Sant Francesc,  una ermita preromànica amb arc de ferradura, que actuava d’església parroquial a l’antiga Força d’Araós, un antic castell i poblat medieval des d’on es custodiava l’entrada a la Vall Ferrera.


ÀREU

Poble de muntanya que gaudeix d’una protecció especial, amb carrers i cases que destil·len un aire medieval. Format per dos nuclis diferneciats, al nucli pirncipal s’hi pot visitar l’església de Sant Climent, on destaca la talla de la verge romànica, de s. XII de Sta. Maria de la Torre, i el seu campanar, el més alt de la Vall Ferrera.

A la mateixa plaça hi ha enclavada una creu de terme gòtica (s.XV) i l’escultura de forja “Forjant el temps”. També cal destacar l’antiga ferreria del poble, que conserva l’aire del passat.

A la Força, antic poblat fortificat, destaca l’església romànica de Sant Feliu amb un espectacular paviment de còdols, i excel·lent mirador de la Vall.

A peu de carretera, abans d’arribar a Àreu, hi ha l’església romànica de Sta. Maria de la Torre, de la qual destaca la seva gran portalada. Davant seu s’ubicava una antiga farga, de la qual en queden algunes restes.

El Museu de la Fusta d’Àreu, vinculat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, constitueix un conjunt patrimonial visitable integrat per una mola (molí fariner), molina (serradora) i una minicentral elèctrica, magnífic exemple museístic per conèixer el funcionament de les indústries tradicionals de muntanya basat en l’aprofitament de la força de l’aigua. www.serradora-areu.org


BESAN

Des de Borda Felip surt el camí de ferradura que porta amb mitja hora a peu fins al poble abandonat de Besan, que conserva l’antiga fesomia d’un poble pallarès del segle XIX, tal com fer un viatge en el temps.
A Besan destaca l’esglèsia romànica de Sta. Maria de Besan, amb el seu bonic paviment de còdols i la seva reixa forjada amb ferro de les fargues.

A mig camí, amb una curta variant trobem l’ermita romànica de Sant Miquel.


NORIS

Poble que conserva encara un aire medieval.

Totes les cases són antigues, amb nombrosos elements arquitectònics tradicionals i no n’hi ha cap de nova.

Cal destacar l’església romànica de Sant Serni (s.XI) i la nova escultura de forja de la plaça representant un arbre.

TOR

Poble ramader d’alta muntanya, el segon més alt de Catalunya. És un poble singular que manté el seu aspecte ancestral.

Tres construccions de romànic primitiu palesen la importància d’aquest lloc a la baixa edat medieval: l’església de Sant Pere (s.X), situada al centre del poble, l’església castellera de Sant Pere del Roc (s.X) situada al capdamunt del penyal que hi ha sobre el poble, i l’ermita romànica de Sant Ambrós, a la Vallpeguera, a 1.975 m d’altitud, essent la més alta de Catalunya, tot i que actualment es troba en mal estat.

També cal destacar les restes del castell medieval, l’únic que es conserva a la Vall Ferrera, al costat de Sant Pere del Roc i que permetia vigilar el camí que menava a Andorra.